A este seguit de preguntes podem trobar respostes parcial, incompletes, fruit en la seua majoria de les circumstàncies com pot ser una pandèmia, un informe internacional desfavorable, la resolució d'un problema social o/i sobretot la dèria d'algun que altre govern decidit a deixar la seua petjada, encara que siga una clavada de pota.
Aquesta secció justament pretén agrupar elements que haurien de definir eixe model global que hauria de servir d'ordit sobre el que s'ha de teixir qualsevol model d'escola.
Aquesta sección és eminentment de reflexió política, entenent per política la forma que tenen les persones d'organitzar la societat en la que estan vivint. Si parlem d'esquerra o dreta, de comunisme o ultraliberalisme no serà tant des de la perspectiva d'alabar a condemnar tal o cual persona sinó de reflexionar sobre eixos corpus ideològics des dels seus predicats general, mai des de la seua concreció conjuntural. Aquesta sols és una mostra de la coherència o incoherència de les actuacions individuals amb la ideologia que sustenta els seus propòsits.
Pretendre crear una ideologia nova, seria veritable renovació per tant aquest és el nostre propòsit i reprenent de nou a Fuster, "quan una revolució és impossible corre el risc de convertir-se en el contrari: en una reacció". Ens pertoca doncs arriscar-nos i avançar cap a eixa revolució sense la qual no hi ha renovació.
No és que estem en contra del didàctisme ni de l'activisme per se, si que pensem que cal emmarcar els nostres actes educatius dins d'uns principis que li donen sentit al que estem fent. Aixó de fer una activitat per que l'alumnat s'ho passa bé pot justificar fins a cert punt el que fem sempre que hi haja una finalitat educativa en eixe passar-ho bé.