Principis Pedagògics

Per ser bon ensenyant caldrà primer que res fer una introspecció professional per donar coherència al nostre treball ja que sols així aconseguirem allò fonamental a l’hora de fer el nostre treball: el compromís. M’agradaria il·lustrar aquest concepte amb un exemple.

Era fa uns anys, a unes jornades sobre lectoescriptura. La Ponent era Rosa M. Bellés Guitart. En una de les sessions un company li va preguntar sobre conceptes tan abstractes com la intuïció, la impressió, la sensació, etc., tot un seguit de substantius més lligats als sentiments que a la racionalitat. la jornada estava dirigida a assessors i assessores de centres de professors, i el company que feia la pregunta volia saber com poder transmetre aquests conceptes al professorat amb el qual anava a treballar. Aleshores Rosa va parlar de “l’àngel”, una barreja d’estima, intuïció i ganes de fer-ho bé. No li era possible definir amb més concreció, aquesta manera de fer de certes professores i professors. Deia que, per ensenyar, calia tenir “àngel”.

Els somriures dels meus companys, sobretot, hi havia poques companyes, procuraven no ser massa evidents perquè veien que la Rosa es creia realment el que deia. La majoria d'ells reunides no creien en “l’àngel”. A més era complicat aconseguir que el professorat arribara a copsar allò de “l’àngel”, si és que existia, i ells en dubtaven prou. Resoldre problemes educatius, era, per a ells, una mica semblant a resoldre problemes de salut: diagnosticar, dictar un tractament i avaluar els resultats. També estaven segurs que la medicina preventiva pot ser efectiva i que es poden previndre els problemes amb una aplicació acurada de certes metodologies.

Però a l’hora de fer el diagnòstic, la dificultat consisteix en què són tants els factors que poden provocar la malaltia que no s’actua sempre sobre tots els motius encara que el diagnòstic siga encertat. Fins i tot els factors determinats no són sempre els que són més aparents per la qual cosa ens trobem amb la desagradable sorpresa que no es cura al pacient malgrat haver utilitzat els mitjans més escaients per a resoldre el problema.

Una vegada es troba davant aquesta situació, l'ensenyant pot recórrer a totes la literatura pedagògica de què dispose. Podrà trobar en qualsevol Vademecum, repositori o tractar mil i una resposta a les seues preguntes. Però al remat es troba sol davant el problema i serà la capacitat d'empatitzar amb el que li estan passant a l'alumne o l'alumna, allò que utilitzarà per resoldre la situació.A eixa actitud és a la que se li diu àngel.

Però l’àngel s’aprén o es tracta d’una condició innata?

Pregunta difícil de respondre com moltes altres que atenyen l’educació. Aquells que creuen amb la vocació et diran que sí que innata. Les persones més pragmàtiques et diran que s'aprén. Però sense una introspecció, una recerca clara de les capacitats interpersonals de cadascú, la professió d'ensenyant esdevé una cursa d'obstacles que ens poden portar a terra a la primera tanca.

Una introspecció que ha de dur a la persona que vulga ensenyar a assolir uns principis pedagògics no necessàriament definitius, però que tinga clars i que assumisca com a guia de la seua tasca. 

Aquesta plana pretén anar aportant documents que en si no representen cap resposta definitiva sinó vies de reflexió que t'ajuden a trobar eixe àngel que està en tu.



PEDAGOGIA HOLÍSTICA

La pedagogia holística té en compte tant les competències acadèmiques de l’alumnat com les personals (intra i interpersonals), amb una atenció específica a la gestió emocional. No es pretén superar les diferències sinó aprendre a viure en la diversitat.  ja que la inclusivitat de l’ensenyament obligatori és inherent a la seua naturalesa. No hi pot haver un Educació General Bàsica Obligatòria que siga exclusivista. 

Logo

© Derechos de autor. Todos los derechos reservados.